Cinquena entrega de les aventures de La Psicòloga del Born, el Carvalho del segle XXI. Barça, sexe i rumba catalana: benvinguts al Born
18,00 €
Comparteix
La Noèlia assisteix a l’entrega del premi Univers, un sopar de gala al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), enmig d’una ciutat que crema per les protestes a les sentències del procés.
El cadàver d’un escriptor nonagenari interromprà sobtadament les celebracions, desfermant una batalla ferotge entre les principals editorials del país.
«-Què vols – li retreu en Pau a la seva dona en veu baixa, en el paper de passiu agressiu – que li posi la cigala a lloc, com fas tu?»
És difícil trobar el teu lloc quan tens una germana bessona idèntica i dues una mica més grans, que també ho són entre elles. Al final, un desgavell on tothom s’assemblava i ningú sabia qui era qui. Una mica com en aquesta història.
El pas a l’adolescència fou convuls, totes quatre germanes es revelaren com noies sexualment molt actives. Els joves de Mendoza, a l’Argentina, felicitaven efusivament el senyor Arrotea per la seva contribució al benestar de la ciutat; ell no s’ho prenia gaire bé. La seva mare deia que sempre havien volgut un nen, però es va haver de conformar amb quatre femelles arribades en dues tongades de bessones.
Tampoc va encaixar a Buenos Aires, capital federal de l’Argentina, on desenvolupà les agosarades primeres passes de la seva trajectòria professional; allò tan trencador d’allitar-se amb el seu cap, que a més a més estava casat. N’estava molt enamorada, ell també, d’això n’està segura, aquestes coses les dones les sabem. No es podia divorciar, la seva esposa patia un càncer terminal que no s’acabava mai. No tenien cap possibilitat de reeixir, però ambdós eren tossuts, molt tossuts. També hi havia la diferència d’edat.
